| Tauler/Pissarra |
| Només els usuaris registrats poden afegir continguts. Clica Aqui per registrar-te de franc |
|
|
|
| | | Un bombardeo de Rusia provoca cinco
muertos en un edificio de viviendas de
Lviv, cerca de la frontera polaca | 2023-07-06 (1/10) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
El ataque devuelve la tensión a la zona
occidental de Ucrania, principal puerta
de entrada y salida del paÃs al estar
el espacio aéreo cerrado, y deja 33
heridos
https://elpais.com/internacional/2023-07
-06/un-bombardeo-de-rusia-en-lviv-provoc
a-cuatro-muertos-en-un-edificio-de-vivie
ndas.html
Més
info a elpais.com  | | | Primeres víctimes civils a Lviv, després
que Rússia hagi intensificat els atacs | 2022-04-19 (2/10) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Diversos projectils han causat almenys
vuit morts i una dotzena de ferits en
aquesta ciutat de l'oest d'Ucraïna, a
prop de Polònia
https://www.ccma.cat/324/russia-intensif
ica-lofensiva-i-els-missils-provoquen-le
s-primers-victimes-civils-a-lviv/noticia
/3158775/
Més
info a www.ccma.cat | | | Rússia reprèn els bombardejos a Kíiv i
Lviv i ataca 16 objectius militars
ucraïnesos | 2022-04-17 (3/10) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Ucraïna denuncia que avions de guerra
russos han sortit de Bielorússia per
disparar míssils a la regió de Lviv, a
prop de la frontera amb Polònia
https://www.ccma.cat/324/russia-repren-e
ls-bombardejos-a-kiiv-i-lviv-i-ataca-16-
objectius-militars-ucrainesos/noticia/31
58602/
Més info a
www.ccma.cat | | | | | Bombardeig a l'aeroport civil de Lviv,
la ciutat punt de sortida de refugiats | 2022-03-19 (5/10) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Segons l'exèrcit ucraïnès, quatre
míssils llançats des del mar Negre han
destruït una nau de reparació d'avions
que ja havia estat evacuada i no hi ha
hagut víctimes
https://www.ccma.cat/324/bombardeig-a-la
eroport-civil-de-lviv-la-ciutat-punt-de-
sortida-de-refugiats/noticia/3152805/
Més info a
www.ccma.cat | | | Lviv recupera búnquers de la Segona
Guerra Mundial per protegir-se dels
atacs russos | 2022-03-17 (6/10) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
https://www.ccma.cat/324/lviv-recupera-b
unquers-de-la-segona-guerra-mundial-per-
protegir-se-dels-atacs-russos/noticia/31
52466/
Més info a
www.ccma.cat | | | Lviv, la capital de la rereguarda
ucraïnesa | 2022-03-08 (7/10) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
La turística ciutat de Lviv S'ha
convertit en la capital de la
rereguarda, envaïda per periodistes. El
seu centre històric, marcat pel seu
passat austrohongarès i polonès,
Patrimoni de la Humanitat de la Uneco,
és una joia arquitectònica que
l'ajuntament intenta protegir
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/teleno
ticies/lviv-la-capital-de-la-retaguardia
-ucrainesa/video/6147701/
Més info a www.ccma.cat
| | | El Exodo embarca en el anden numero 5 de
la estacion de Lviv | 2022-03-07 (8/10) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
La mayorÃa de los más de 1,5 millones
de desplazados de la guerra hacia la UE
han pasado por el nudo ferroviario de
esta ciudad de Ucrania
https://elpais.com/internacional/2022-03
-07/el-exodo-embarca-en-el-anden-numero-
5-de-la-estacion-de-lviv.html
El futuro de Ucrania se juega hoy en
Kiev y en el andén número 5 de la
estación de Lviv. La capital es el
símbolo de la resistencia contra el
invasor ruso; el andén de Lviv, del que
parten los trenes hacia Polonia, es el
camino que lleva a lugar seguro a
cientos de miles de mujeres y niños,
familias de combatientes. Convoyes de
todo el país llegan sin pausa a la
magnífica estación de estilo art nouveau
inaugurada en 1904 bajo el reinado del
Emperador Francisco José I. La
monumentalidad del edificio empequeñece
ante la catástrofe humana que estos días
alberga.
Más de la mitad de los 1,5 millones de
refugiados salidos de Ucrania, según la
ONU, han cruzado a Polonia, y la gran
mayoría lo han hecho desde Lviv. Cada
día que pasa llegan en mayor número los
desplazados del frente. En los andenes,
sin embargo, impera una calma
sorprendente, mientras en el exterior se
agolpan miles de personas.
Més info a elpais.com
| | | Lviv: La centreuropa ucraïnesa | 2018-07-23 (9/10) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Va ser un actiu centre cultural durant
l?Imperi Austrohongarès i la ciutat
manté la bellesa de fa cent anys, però
també guarda la memòria del seu convuls
passat durant el qual ha canviant
diversos cops de país
https://www.ara.cat/suplements/diumenge/
Lviv-CentrEeuropa-ucrainesa_0_2055994382
.html
S i haguéssim de triar una ciutat que
hagi viscut a fons les commocions del
segle XX a Centreeuropa, podria ben bé
ser Lviv, a Ucraïna. És cert que Viena,
Praga i Budapest li passen al davant pel
que fa a importància històrica, però
Lviv té l’avantatge d’haver-se conservat
en bona part tal com era fa cent anys i
d’haver patit com cap altra ciutat
l’enfonsament de l’Imperi
Austrohongarès. Abans de la Primera
Guerra Mundial, Lviv era una ciutat
multicultural on convivien polonesos,
ucraïnesos, alemanys, grecs, jueus i
armenis, però les dues grans guerres van
portar canvis al mapa d’Europa i entre
1914 i 1945 Lviv va canviar fins a vuit
vegades de mans: de ser la capital de la
Galítsia, una de les províncies de
l’Imperi Austrohongarès, el 1918 va ser
integrada a Polònia; amb la Segona
Guerra Mundial va passar el 1939 a mans
soviètiques i dos anys després a
Alemanya. El 1944, en un altre gir de la
història, va ser inclosa dins les
fronteres d’Ucraïna, on encara
continua.
Una de les coses que sorprenen d’entrada
de Lviv és el seu transvestisme nominal.
En polonès s’anomena Lvov, en rus Lwow,
en ucraïnès Lviv, en alemany Lemberg, en
jiddisch Lemberyk, en armeni Leh i en
italià Leopoli. Tot ve d’un rei que al
segle XIII va decidir posar a la ciutat
el nom del seu fill Lleó, però amb
tantes variacions lingüístiques no ho
vaig tenir fàcil a l’estació d’autobusos
de Cracòvia per demanar un bitllet per
anar a aquesta ciutat, situada a uns
cinc-cents quilòmetres.
Llarg viatge en autobús
El viatge en autobús fins a Przemy[l,
l’última ciutat polonesa, va ser llarg i
avorrit, almenys fins a la frontera amb
Ucraïna. Allà, durant un parell d’hores,
els policies es van entretenir mirant i
remirant els passaports i revisant a
fons els equipatges. La cua de cotxes
era exasperant, com si el temps s’hagués
aturat, o com si haguéssim caigut en un
forat negre de la història. Més enllà de
la frontera, ja a Ucraïna, la bandera
groga i blava, juntament amb els
cartells en ciríl·lic, subratllaven el
canvi de país. Havíem passat de Bordúria
a Sildàvia, o de Sildàvia a Bordúria,
per dir-ho en termes tintinaires. El
paisatge es va fer més rural, les
carreteres més estretes i les esglésies
es van vestir d’un aire oriental, amb
cúpules amb forma de ceba. De tant en
tant passava un carro carregat de palla,
molt a poc a poc, sense pressa, com si
vingués de molts anys enrere.
En el llarg camí de Cracòvia a Lviv vaig
rellegir una novel·la: Calle Este-Oeste
(Anagrama), de l’anglès Philippe Sands.
De fet, va ser aquest llibre el que em
va empènyer a visitar Lviv. Es tracta
d’una obra de no-ficció en què l’autor
reconstrueix la vida del seu avi jueu,
Leon Buchholz, nascut prop de Lviv el
1904 i emigrat a Viena i París. Sands
complementa el fris històric repassant
la vida de tres juristes que van
confluir a Lviv en aquell temps: Hersch
Lauterpacht, catedràtic de dret
internacional nascut el 1897, autor del
concepte “crims contra la humanitat”;
Raphael Lemkin, nascut el 1900,
responsable del concepte “genocidi”; i
Hans Frank, un advocat amic de Hitler,
nascut el 1900, que va ser governador de
la Polònia ocupada pels nazis i que el
1942 va pronunciar a Lviv un discurs
d’amenaça als jueus tan sols dues
setmanes abans que els nazis
n’assassinessin més de cent mil, entre
ells uns quants parents de Lauterpacht,
de Lemkin i de l’avi de Sands. Els tres
advocats, per cert, van coincidir al
judici de Nuremberg, en què Frank va ser
condemnat a mort el 1946.
Un cafè de la ciutat vella de Lviv /
Xavier Moret
Un cafè de la ciutat vella de Lviv /
Xavier Moret
L’arribada a Lviv
L’autobús em va deixar en una estació
sense encís als afores de Lviv. Des
d’allà, un taxi va enfilar una avinguda
flanquejada de blocs d’apartaments del
temps soviètic que queien literalment a
trossos. En passar per davant d’una gran
nau el taxista, que només parlava
ucraïnès, em va fer saber que era una
fàbrica d’autobusos tancada. “
Katastrophe! ”, va resumir fent una X
amb els braços. Quan jo li vaig dir “
Kaputt! ” va assentir. La bona notícia
era que, malgrat tot, ens enteníem.
Els afores de Lviv no són gens
acollidors, però tot canvia quan entres
al centre, amb carrers empedrats i cases
de pisos de principis del segle XX. És
allà, entre edificis de reminiscències
vieneses, on vaig començar a respirar la
història de Centreeuropa, sobretot quan
vam desembocar a la Prospekt Svobodi,
l’avinguda de la Llibertat. En un extrem
hi ha un majestuós Teatre de l’Òpera que
data del 1900 i en l’altre l’estàtua del
poeta romàntic ucraïnès Taràs Xevtxenko
(1814-1861). El taxista, amb gestos i en
ucraïnès, em va dir que en el període
soviètic l’estàtua que presidia el
passeig era la de Lenin, però que el
1990, quan Ucraïna va ser independent,
la van enderrocar i retirar. “ Kaputt! ”
El monument a Xevtxenko es va inaugurar
el 1992 i es va completar quatre anys
després amb una gran onada de bronze,
que simbolitza el ressorgiment
d’Ucraïna.
L’Hotel George
El taxi es va aturar davant l’Hotel
George, un edifici del 1900 que des del
primer moment em va fer pensar en
l’antiga esplendor de l’Imperi
Austrohongarès. Un relleu de Sant Jordi
en presideix la façana i, a l’interior,
una elegant escalinata doble dona accés
a les habitacions, abraçant un menjador
desconcertat que molts anys enrere va
ser saló de ball.
Als pisos, amplis passadissos i portes
de fusta noble donen accés a unes grans
habitacions on les portes balconeres no
acaben de tancar bé i els miralls
reflecteixen imatges difuminades. Enmig
d’aquella elegància decadent, una placa
recorda que Balzac es va allotjar al
George. Altres hostes il·lustres van ser
l’emperador Francesc Josep I d’Àustria,
Tolstoi, Liszt, Brahms, Ravel..., un
reguitzell de noms exhibits com
condecoracions que em van fer pensar en
el Grand Hotel Budapest de la pel·lícula
de Wes Anderson, o en l’Hotel Savoy de
la novel·la de Joseph Roth. Des del
primer moment em vaig sentir a gust en
aquell hotel que pertanyia al “món
d’ahir”, per dir-ho en paraules de
Stefan Zweig. Gairebé tot hi remetia al
passat, però quan sortia al carrer els
cotxes m’avisaven que ja érem al segle
XXI.
La plaça de l’Ajuntament
La ciutat vella de Lviv és una meravella
de carrers estrets, cases antigues i
tramvies antics que excel·leix a la
plaça del Mercat. En aquest immens espai
rectangular, guardat per quatre fonts
clàssiques a les cantonades i per l’alta
torre de l’Ajuntament al centre, hi ha
quaranta-quatre cases construïdes en un
principi al segle XIII. Però al segle
XVI un gran foc les va destruir i es van
refer en estil renaixentista.
La plaça de l’Ajuntament de Lviv, amb
uns quants palaus renaixentistes i una
font neoclàssica / Xavier Moret
La plaça de l’Ajuntament de Lviv, amb
uns quants palaus renaixentistes i una
font neoclàssica / Xavier Moret
Entre les cases hi ha uns quants palaus
i edificis nobles, com la Casa Negra, el
palau Sobieski i la casa del cònsol
venecià, decorada amb un lleó amb ales i
amb una pastisseria als baixos on fan
uns deliciosos strudels. Miris on miris,
les cases pintades de diferents colors
meravellen, sobretot si et fixes en els
detalls que decoren les façanes. Fent
honor al seu nom, a Lviv, miris on
miris, hi veus estàtues de lleons.
Una visita al palau Sobieski, amb les
habitacions reials i el pati italià,
ajuda a entendre l’esperit de la vella
Lviv, com també el restaurant Atlas, que
data del 1871. Allà s’hi reunien
artistes i intel·lectuals abans de la
Segona Guerra Mundial, entre els quals
l’escriptor polonès Bruno Schulz, autor
de Les botigues de color canyella
(Quaderns Crema). Schulz, per cert, va
morir a mans d’un oficial nazi el
1942.
La pujada fins a les ruïnes del castell,
l’edifici de l’Òpera i la foscor de les
tres catedrals (l’ortodoxa, la catòlica
i l’armènia) ajuden a comprendre la
història de Lviv, mentre que una
passejada per les parades de llibres
vells completa la visió d’una ciutat que
també mostra el seu passat per mitjà de
llibres, medalles i uniformes d’un temps
que ja només sobreviu en la memòria dels
més grans.
El rastre del passat
Encara que sembli mentida, la bellesa de
Lviv conté també l’horror del passat. El
1939 la ciutat tenia uns 300.000
habitants, dels quals 150.000 eren
polonesos, 100.000 jueus i 50.000
ucraïnesos. Avui, amb el canvi de
fronteres imposat per la gran guerra, la
immensa majoria són ucraïnesos. Els
polonesos van emigrar a Polònia i de
jueus només en queden uns cinc mil; la
majoria van ser assassinats pels nazis i
una bona part dels supervivents van
preferir emigrar.
El jueu Sholem Aleichem (autor d’ El
violinista a la teulada ) va escriure el
1906: “La ciutat de Lviv ofereix una
imatge d’ordre, amplitud i bellesa. Una
visió que és una festa per als ulls...
Al cor de la ciutat hi ha un parc on pot
anar tothom, incloses les cabres. És el
país de la llibertat”. Un altre autor,
el polonès Józef Wittlin, subratlla a Mi
Lvov (Pre-textos) la vitalitat cultural
que es vivia als cafès de la ciutat. Ho
escriu el 1946 des de l’exili de Nova
York, com si Lviv fos ja tan sols una
ciutat de la memòria. StanisBaw Lem ( El
castillo alto, Funambulista) i Adam
Zagajewski ( Dos ciudades, Acantilado)
també han escrit sobre Lviv amb
nostàlgia.
A començaments del segle XX, Lviv era
una ciutat de cultura i llibertat, però
trenta anys i escaig després, amb
l’arribada dels nazis, es va convertir
en l’epicentre de l’horror. El juny del
1941, el governador nazi de Polònia,
Hans Frank, va ordenar confinar els
jueus de Lviv en un gueto. Poc després
van ser deportats als camps de
concentració, on en van morir més de
cent mil. Però Hans Frank, un home gens
compassiu, va escriure: “A Praga han
posat cartells informant que set txecs
han sigut afusellats. I m’he dit: «Si jo
hagués de posar un cartell per cada set
polonesos afusellats, no hi hauria prou
boscos a Polònia per fer el paper
necessari»”.
El mercat de llibres de segona mà, que
es fa en una plaça del centre, sota
l’estàtua d’Ivan Fiodorov, el primer
impressor d’Ucraïna / Xavier Moret
El mercat de llibres de segona mà, que
es fa en una plaça del centre, sota
l’estàtua d’Ivan Fiodorov, el primer
impressor d’Ucraïna / Xavier Moret
Un tros de les antigues muralles permet
imaginar el passat de Lviv, però el
present mostra botigues de xocolata, de
cafè i de caramels. O cerveseries i
restaurants amb bon menjar ucraïnès a
preus baratíssims.
El passat queda lluny, com ho demostra
que al mercat de souvenirs venguin
rotlles de paper de vàter amb la cara de
Putin. L’Ucraïna d’avui mira Rússia amb
ganes de revenja després de l’annexió de
Crimea.
El barri jueu
De les 44 sinagogues que hi va haver a
Lviv abans de la gran guerra, avui tan
sols en queda una. Desolació és la
paraula que més s’adapta a l’antic barri
jueu, on avui tan sols queda algun rètol
en jiddisch i pocs restaurants de cuina
jueva.
No gaire lluny, per cert, el restaurant
Trapezna, als baixos d’un antic
monestir, ofereix plats tradicionals en
un ambient monàstic que encaixa amb
l’esperit de la ciutat vella. Al mateix
barri hi ha un carrer que es vesteix amb
un nova placa cada any pel Festival de
Cinema. Entre altres noms es diu
Fellini, Tarkovski, Bergman, Chaplin,
Truffaut... I més que en vindran.
Al carrer Teatralna, una placa indica la
casa on va viure el jurista Lauterpacht.
Els motxillers que entren a l’edifici ni
s’hi fixen; només volen anar a l’alberg
que hi ha en un dels pisos. Les cases on
van viure l’avi de Philippe Sands i
l’advocat Raphael Lemkin queden més
lluny, a la part moderna de la
ciutat.
En el que va ser el gueto, un monument
recorda des del 1992 les nombroses
víctimes jueves. És una avinguda amb
tombes simbòliques, un canelobre de set
braços i l’estàtua d’un home que alça
els braços al cel per recordar un horror
que no es vol oblidar. Una nit a l’Òpera
va bé per arrodonir el viatge a Lviv.
Per tan sols tres euros pots assistir a
una representació i admirar de passada
l’esplendor austrohongaresa i les cares
emocionades dels ucraïnesos davant la
celebració terapèutica de la música.
La dama de l’ermini
El viatge de tornada a Cracòvia, en
tren, també va ser lent, però amb
l’avantatge que els controls de la
policia de frontera es fan al mateix
tren. Així t’estalvies llargues cues a
l’estació.
Un cop a Cracòvia, una ciutat preciosa
desbordada de turistes, vaig anar al
Museu Nacional amb la idea de veure un
quadre: La dama de l’ermini, pintada per
Leonardo da Vinci cap al 1490. A finals
del XVIII el va comprar el príncep
polonès Adam Czartoryski, que el va
exposar al Museu Czartoryski, al centre
de Cracòvia.
M’interessava veure l’obra per la
relació que té amb Lviv i, més en
concret, amb el sinistre personatge de
Hans Frank, el governador de la Polònia
nazi. El quadre va ser requisat el 1939
pels nazis, que el van enviar a un museu
de Berlín; però l’any següent Hans Frank
va ordenar que l’hi enviessin a Cracòvia
i el va penjar al seu despatx de
governador.
Acabada la guerra, les tropes aliades
van trobar el quadre a la casa de Frank,
a Baviera, i el van tornar a la família
propietària. Actualment, a causa de la
remodelació del Museu Czartoryski, es
pot veure al Museu Nacional de
Cracòvia.
El quadre, no cal dir-ho, és una
meravella. Em vaig estar una bona estona
contemplant-lo, però mentre n’admirava
la puresa de línies i de colors no podia
deixar de pensar que aquella obra d’art
havia sigut testimoni de l’horror que va
colpejar Europa durant la Segona Guerra
Mundial. Tot el dolor dels jueus de Lviv
semblava contingut en aquella obra del
gran Leonardo da Vinci. | | | |
|
|
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
| |
